dijous, 15 de novembre del 2007

Val més anar sol


El Pando està fart de l'institut i que tothom li digui el que ha de fer. Per això cada vegada més s'apropa a la colla del Zetaté. Però triga força temps a entendre que les coses mai no són senzilles, i que res no és exactament allò que sembla ser. passen mesos abans no descobreix que els seus amics són violents i capaços de barbaritats com aquelles que de vegades surten als diaris. Quan s'adona de tot plegat ja no sap com fer marxa enrere. Però d'altres els plantaran cara. No serà fàcil, però lluitaran fins a aconseguir el futur que desitgen.

5 comentaris:

εяііс ha dit...

Esta molt bé aquest llibre. Es de un nen que veu tota la realitat com és. Esta força bé.
Un 7.

Brian el p.......... amo ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Brian el p.......... amo ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Brian el p.......... amo ha dit...

Hola soc el Brian aquest llibre esta be va sobre un noi vastant devil que no l' agrada gens l' institut per que es fiquen amb ell i ell busca ajut de uns nois que son els pitjors de l' escola pero ell es vol fer amic seu per que no te amics i al final es fa amic pero el fan fer coses que no vol i al final el pasa lo mateix que avans i asobre els seus amics son molt dolents i fan coses molt fortes i al final acaven malament.

(jaume als altres misatges borrals per que me he equibocat bueno en conclusio aquest es el bó)

tERESA_,,* ha dit...

Aquest llibre no m'ha agradat gaire, mestimo més llegir llibres més interessants que siguin de detectius i d'intriga, perquè són els meus preferits.
Aquest llibre tracta d'un noi que es diu Pando i que té un germà petit. Aquest noi està cansat d'anar a l'institut i que tothom li digui el que ha de fer. Els eus pares ja no saben que fer, el van portar al psicòleg i els va dir que si el Pando es comportava d'aquesta manera era perquè és un nen superdotat, s'aborreix i no sap que fer.
El Pando es pasava les clases sense fer res, tenia una novia més o menys decent però això no el feia canviar. El Pando contestava de mala manera als professors i cada vegada es tornava més agressiu. Passava de tot el que li deien els seus pares.
Totes aquestes coses les feia per un motiu: per la colla amb qui anava.
Un dia el Pando va anar a un partit de futbol, com es habitual en ell, i allà va conèixer al Zetaté, un desgraciat, que nomès s'enborraxava i tenia uns amics molt violents que eren capaços de fer qualssevol cosa quan algú els hi aixeca una mica la veu i es passa un pèl dient-li alguna cosa.
El Pando no podrà sortir d'aquesta banda, es trobarà atrapat i no sabrà què fer.

Teresa Font 3r A