dijous, 15 de novembre del 2007

La lluna.com


No sóc cap efecte òptic, ni una pròtesi, ni la conseqüència abonyegada d'un cop de puny. faig uns tres centímetres més que el nas més gros que hagueu vist mai. No sóc camús ni arromangat, ni tinc cap d'aquelles gràcies que la gent acostuma a dur al nas. D'hel·lènic, ni l'hac. El mateix que d'esmolat, per a la meva desgràcia. Que trist, ¿oi? Com podreu veure, sóc ample i aliè, i tan llarg que de mi es poden dir moltes coses sense esgotar mai les idees. Per això m'emprenyo de debò si algú es limita a dir-me nassarrut, sense més. No senyor, per parlar de mi s'ha de tenir imaginació i refinament.

2 comentaris:

esther.rbd55 ha dit...

El llibre va d'una noia d'un institut Que es diu Eigénia.Quan arriba al l'institut per començar un nou curs es troba amb una noia nova. La Eugénia té un cosí del cual està enamorada.Llavors li comença a escriure cartes al seu cosí. Pero El noi es pensa que es la noia nova.La Eugénia continua escribint cartes i el cosí continua pensant que es la noi nova.Al final,es descobreix l'amor entre els dos cosíns.


Esther Gómez Malagón 3r-A

esther.rbd55 ha dit...

El llibre no m'agradat gens.
Ha sigut molt aburrit.Totya l'estona igual,es molt aburrit.
La noia nova: te una personalitat superficial
El cosi :també pero no tant.Llavors a traves de les cartes s'enamora de la personalitat de la seva cosina.


Esther Gómez Malagón 3r-A