dijous, 15 de novembre del 2007

Fins que passi el que passi


El cas d'una companya malalta de sida provocarà reaccions despietades de repudi, però també sentiments intensos de solidaritat i d'amistat. L'aprofundiment en el coneixement d'aquesta malaltia, que fins aleshores havien considerat tan aliena, ajudarà els joves protagonistes a afrontar el tema amb justícia i, en definitiva, a establir relacions humanes més profundes.

3 comentaris:

Margarida ha dit...

Hola sóc la Margarida de 3r C ,
aquest llibre me'l vaig llegir en una setmana, ja que em va encantar.
És un dels llibres que m'ha agradat més ,crec que tothom que el llegeixi li agradara.

tonnetaa ha dit...

Aquest llibre tracta d'una noia que es diu Connie i es molt popular entre la gent. Però per a l'institut començen a correr uns l'acusen de tenir la sida, per mantenir relacions sexuals. Poc a poc la gent la va deixant sola i la van marginan, fins que una examiga seva es dona compte de que està molt sola i comença anar amb ella hi ha començar la relació de quan eren petites. Els pares a l'asseventar-se d'aquesta notícia organitzen una assamblea per fer fora de l'institut a la Connie, ja que pensen que en qualsevol moment els hi podria contagiar aquesta enfermetat. Al final l'assamblea no va servir de res i la Connie es va poder quedar a l'institut. Amb el temps la gent va veure que la Connie i la seva amiga estavan sempre juntes i que no es separaven i les seves amigues la van anar deixan de banda. Al cap d'un temps la Connie ma morir per la culpa d'aquesta malaltia

tonnetaa ha dit...

Segueix-ho el comentari ja que no veia bé la pissarra i no he llegit que es tenia que possar la nostra opinió ¬¬'
Aquest llibre m'ha agargat bastant, nosé l'he trobat realista i el recoman-ho a tothom. Crec que els seus amics no eren amics de veritat ja que quan els necessita surten corrents perquè es pensen que es pon encomanar, si es va amb compte no passa res. El que tindrien que haber fet era ajudar-la en tot el que poguessin i poc a poc així no patiria tan aquesta enfermetat. El que no m'ha agradat esque al final la pobre Connie es mort. M'hagues agradat més que els seus amics tornessin amb ella i que poc a poc es posses en tractament perquè així es recuperaria i no es moriria. De nota de l'1 al 10 li posso un 8.75.
Apaa professor aqui et deixo el meu segon comentari, espero que t'agradin molt.