dimarts, 15 d’abril del 2008

Altres llibres

Aquesta és l'entrada on parlareu dels llibres que us heu llegit i no estaven dins incialment dins la biblioteca d'aula.

8 comentaris:

Laura!! ha dit...

El llibre que jo e llegit a sigut Harry Potter, l'ultim llibre, (el nou )

En aquest llibre, Harry Potter aquest any no va a Howarts (s'escriu aixií??), per a nar a buscar l'alma de Voldemort, que esta trencada en diversos objectes.
Li costa bastant anar-los a buscar i trobar-los, perque estan per tot el mon. Menys mal que va amb l'Hermione i en Ron, perque sinó es tornaria boig.

Quan nomes li queda un objecte, howarts, es conquerit per voldemort, i tots els seus subdits, son els professors.

La lluita final, es fa a hogwarts, on al final acaba guanyant Harry Potter.


Aquests llibre a estat abastant entretingut i era un llibre que tenia ganes de llegir. Aunque, m'agradaria que fes una altre saga, que sigui el seu fill el que continui la historia.

En definitiva, que m'agradat.


Laura Martí

Alexyto ha dit...

HARRY POTTER i la pedra filosofal.

hola...


En setmana santa m'he llegit el primer llibre de harry potter, a causa de que no vaig poder canviar-lo amb altres persones.

Harry potter es un noi orfe, que viu amb els seus tiets, ells el tracten molt malament, i la seva habitació es sota de les escales.

Un dia Harry rep una carta de la escola de magia mes gran, Howgarts l'escola de bruixeria i magia mes gran.

Sobre el nus Harry Potter, arriba a l'escola i fa uns amics anomenats:Ron Weasley, Hermione Granger.Aquests dos els toca al mateix equip Grifindor.
Desde el començament un noi de familia rica, es el rival de Harry, aquest noi es deia: Malfoy, Draco Malfoy...

En tot el llibre van passant aventures tots plegats, cap al final del llibre...

Harry descobreix que en el castell hi ha una antigua joya.... anomenada Pedra filosofal... pero hi ha un gran problema... Lord Voldemort qui va matar als seus pares, ara lluita contra ell per aquella pedra....

FIN!

Alex Anguita Muñoz 3rA.

Anònim ha dit...

Hola, sóc en Víctor Gómez, i me llegit el llibre: " El lleó, la bruixa, i l'armari.
Aques llibre, tracta de quatre germans ( de gran a petit) : ! Peter, Susan, Edmund i Lucy, que passen a un món màgic a partir d'un armari, que qui s'agi llegit el primer ( el nebot del mag) explica que un noi que es diu edmun, que havia entrat en el mon de Narnia a partir d'uns anells, amb un cirerer va fer el armari amb el cual entren en aquest mic món. El seu enemic ( més ven dit enemiga) es una bruixa, Que aquesta es vol apoderar d'aquest món, i fa serevir en Edmun com a soci per dirli on són els altres germans, també coneguts com " fills d'Adam" i si ells conseguiexen ser reis de Narnia, la bruixa ja no podria ser-ho. I l'amic dels nois , que es un lleó, que simbolitza el bé i la bruixa el mal, fan una lluita, que al final després de moltes aventures, com la bruixa qwue congela a tots els essers de Narnia en simples estatuetes de gel. El lleó les salva llançant-li el seu alé a cada ésser i aixíu reclutar a "gent" (cosa que tots són fantàstics ) i lluitant contra la bruixa i el seu excèrcit de gnoms, trols, i tot tipus de criuatures malvades. Jo l'hi posaría un 7 , perque està molt ben redactat, pero també es que la llàstima sigui una mica infantil.

Cèlia.Otto ha dit...

El noi del pijama de ratlles, John Boyne.
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa.

Aquest llibre està orientat el la època de Hitler, explicat en tercera persona, però sempre en el punt de vista d'en Bruno, el protagonista, que és un noi de 9 anys. Al principi del llibre, ell, els seus pares i la seva germana gran, han de deixar la seva gran casa i la bona vida de Berlín per anar a viure un lloc anomenat Out-With, on el seu pare ha estat traslladat per motius de feina. En Bruno no hi esta gens d'acord, i molt més quan arriven a la nova casa i veu que no te res a veure amb la de Berlín, però acava adonant-se que allò serà permanent, i el seu pare li deixa ven clar que es molt important per la seva feina com a militar. Però en Bruno descobreix que a l'altra banda de la finestra de la seva habitació hi ha molta gent vivint en una mena de “residencia” envoltats per una gran balla, com ell ho anomena durant el llibre. Així que un dia decideix explorar per fora de la seva casa, i coneix a en Shmuel, que viu a l'altra panda de la balla. Tots dos es fan molt amics, però sempre amb converses mes aviat de criatures, dons en tot el llibre, el protagonista aparenta tenir 6 anys i no 9, per la manera que te d'actuar i de pensar.
Al final del llibre, en Bruno passa la tanca per conèixer la casa d'en Shmuel, però l'escriptor dona a entendre que moren tots dos en una cambra de gas, i els pares i la germana gran mai més tornen a saver res d'ell.

Molta gent diu que aquest llibre es molt bo, i que enganxa molt, però a mi no m'ha enganxat gaire, ni tampoc trobo que sigui tan tan bo com diuen, però la història es bastant bona. Trobo que en Bruno, per tenir 9 anys, actua com una criatura, i que la seva germana, per tenir-ne 11, no es gaire normal que jugui amb nines i que a la vegada “tontegi” amb un comandant.

Anna Latorre ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anna Latorre ha dit...

Holaa!

Doncs bé, com que ja vaig fer la fitxa de lectura d'un llibre de la biblioteca de classe, explicaré l'argument d'un altre:

"Marina" de Carlos Ruíz Zafón

Argument:
El llibre tracta d'un noi que es diu Òscar, que viu en un internat on també hi estudia perquè els seus pas estan sempre viatjant, un dia surt a passejar com cada dia i, pel barri de Sarrià de Barcelona, es troba amb una gran mansió que sembla ser de familia adinerada que li crida l'atenció.
De cop, sense saber perquè, entra a la casa i, conduït per una música excepcional d'una cantant d'òpera, es dirigeix a una sala de la mansió on hi ha un quadre sobre una llar de foc i, davan la llar de foc, una butaca ocupada per un home de cavellera blanca. L'home s'aixeca i, Òscar, subjectant un rellotge d'or amb la mà que havia trobat a la cuina de la casa, se'n va corrent i arriba a l'internat suant.
Aleshores s'adona que portava el rellotge a la mà encara i decideix tornar-lo a la casa.
El dia següent es dirigeix a la casa quan es troba amb una noia que resulta dir-se Marina. Aquesta és la filla d'un home no molt jove ja anomenat Germà, que és l'amo del rellotge daurat, que tenia uns inscripció a l'interior on hi surtia el seu nom.
Òscar va coneixent Germà i Marina i arriben a ser fins i tot com la seva familia i els seus únics amics, a part d'un que coneixia de l'internat.
Marina i Òscar van passant aventures pel barri de Sarrià i descoberint misteris al voltant d'un símbol d'una papallona negra amb les ales esteses.
Passen per la mort de gent coneguda i no tant coneguda, fins que un dia Marina es posa malalta i sembla que de vegades millora pero al final Marina confessa la seva malaltia a Òscar, a qui li havia amagat des del principi, i un dia, després d'unes quantes jornades de patiment a causa de la malaltia, Marina, després de besar als llavis molt suaument a Òscar i dir-li que sempre, passi el que passi, sempre l'estimarà, Marina mor a la matinada següent.
A arrel d'això Germa, el pare de marina, marxa amb tren lluny del que va ser la llar de la seva filla única de mare morta, i Òscar, a partir d'aquell moment, sempre s'espera a l'estació de tren per veure si torna Germà, que s'havia arribat a convertir en un membre de la seva familia junt amb Marina.





Aquest llibre em va agradar moltíssim i al final fins i tot em va fer plorar. És un llibre excel·lent i escrit per un escriptor també excel·lent.
Carlos Ruíz Zafón és el meu escriptor preferit, almenys fins ara.




El dit, dit està.






Adéu!!!***

*Er RuBiKo0o0o* ha dit...

El llibre que me llegit es diu "El zoo d'en Pitus". Es un grup de nens i nenes de diferents edats que són molt amics i viuen en el mateix barri. Un d'ells en Pitus té una malaltia molt greu pero la seva familia no te diners per pagar el medicament. Els seus amics decideixen montar un zoo al barri per treure diners i pagar-li el medicament. Pasen moltes coses per a conseguir tots els animals que lis fan falta. Al final tot es un exit. A la gent li agrada molt, va molta gent i aconsegueixen els diners.

David Pérezwyxeh

Ina ha dit...

Jo m' he llegit "L' anell de la Irina", de la Care Santos, publicat a la col·lecció de La llum del Far de l' editorial Baula.
La història està narrada des del punt de vista de l' Alexandre, un noi que se'n va a passar una temporada amb el seu pare en una caseta de Sòria, en part perquè l' Alexandre es recuperi de la tuberculosi que té i en part perquè la separació ajudi a que els seus pares es reconciliïn.
La Irina és la néta de l' anciana russa que viu a la casa del costat del lloc on s' instal·len ells. Mentre comença un romanç entre ella i en Víctor, el pare de l' Alexandre, que sempre havia estat un Casanova, la Irina s' assabenta de les aptituds literàries de l' Alexandre, i li comença a deixar llibres de literatura russa, que ella es dedica a traduir.
El llibre explica la història de l' Alexandre intercalant-la amb les històries dels escriptors que van escriure les novel·les que tant l' enganxen.
Tal com s' havia imaginat l' Alexandre, i com n' havia advertit a la Irina, al final la història amb en Víctor no acaba bé. Pare i fill acaben per enemistar-se de per vida, ja que l' Alexandre, a més d' estar enamorat de la Irina, ha de tenir coneixement de com el seu pare enganya a la seva mare.
La mort de l' àvia de la Irina fa que ella es decideixi a vendre la propietat i a anarse'n a viure a Sant Petesburg, que és, com ella diu, el somni de tots els russos.
Anys més tard, després de la mort d' en Víctor, l' Alexandre la va a veure, just abans de casar-se, i l' ajuda a trobar la biblioteca perduda del seu avi, que havia tingut obsessionada la Irina des de que en coneixia l' existència.
La veritat és que el llibre va superar de llarg les meves expectatives, i potser per això va ser que em va agradar tant. Crec que està molt bé com explica les histories dels escriptors, i que és important com va alternant la seva història amb la de l' Alexandre, perquè sinó no passaria de ser un típic i avorrit relat d' amor adolescent, que no és exactament el que sent ell per la Irina, sinó que, com descobreix ella al final, en llegir el quadern ple de poemes i històries inacabades del noi, és un sentiment molt més madur i difícil de trobar.